Disciplina
L’arquitectura és un element definitori de la condició humana. Els seus orígens són tant incerts com els del llenguatge, l’art o l’espiritualitat. Es una disciplina fonamental per entendre la formació i l’evolució de la humanitat. Sorgida d’una necessitat bàsica com és la creació d’un refugi, l’ésser humà, mitjançant la seva capacitat d’abstracció, ha convertit l’arquitectura en una de les eines culturals més elaborades de les que disposa. Se’n n’han servit totes les civilitzacions del món, ja sigui per crear un hàbitat confortable en els respectius entorns naturals o com a mitjà d’expressió del seu poder o de la seva particular visió del món.
En el món occidental, els orígens de l’arquitectura es remunten a l’Antiga Grècia, però no és fins al Renaixement que sorgeix la figura de l’arquitecte com a responsable del disseny i la construcció d’un edifici. En aquell moment, l’arquitectura és una eina d’expressió de poder i com a tal, està pràcticament reservada aquells qui posseeixen certa quota d’influència, ja sigui en el món polític, econòmic o religiós. Les conquestes socials que es produeixen a partir del segle XIX requereixen l’arquitectura com a eina fonamental per a millorar la vida de tots els ciutadans. La situació mediambiental del planeta presenta nous reptes a una disciplina que, com la pròpia humanitat, s’ha anat transformant al llarg de la historia.
Per la seva incidència en la vida de les persones, la seva transcendència històrica i la seva condició com a eina d’expressió cultural l’arquitectura es una disciplina amb una enorme complexitat. L’esperit crític i la capacitat de reflexió així com els coneixements tècnics són elements imprescindibles per a la formació de l’arquitecte.
De totes les formes d’expressió, l’arquitectura és probablement la més perdurable en el temps i aquella que té una incidència més directa en el nostre entorn físic. Ens trobem en un món definit per la influència dels mitjans de comunicació, l’excés caòtic d’informació, la incertesa econòmica fruit d’un capitalisme voraç, la desorientació provocada per l’esgotament ideològic, la complicada situació geopolítica a nivell global. En aquest context, el paper de l’arquitectura com a element central i definitori dels valors d’una societat, és transcendental.
Transversalitat
Per la seva posició central en la conformació de la cultura, l’arquitectura, és una peça imprescindible per entendre la societat. La seva idiosincràsia la manté en contacte permanent amb moltes altres disciplines, des de l’enginyeria fins a l’economia o les ciències ambientals. Qualsevol projecte d’arquitectura ha de respondre de manera efectiva a diversos factors, des de l’entorn urbà fins al preu dels materials de construcció, passant per les solucions mediambientals o les particularitats del terreny.
En un món on les clàssiques fronteres entre disciplines són cada cop més incertes, és important posar en valor la importància de l’arquitectura com a disciplina inclusiva i transversal. Un arquitecte no ha de ser un expert en economia, biologia o telecomunicacions, però és important que tingui en compte diversos factors multidisciplinaris en la mesura en que tenen incidència en l’arquitectura. L’arquitectura incideix en el global de la societat i el territori i en aquest sentit l’arquitecte ha de ser conscient del seu paper determinant en un context com l’actual, enormement canviat i complex.
La transversalitat de l’arquitectura la converteix en un agent determinant per a estimular canvis en la societat i la cultura. En aquest sentit, és important que l’arquitecte participi de manera activa, crítica i col·laborant en totes les iniciatives que requereixin de la seva participació. L’elaboració d’un projecte concret que doni resposta a un problema que sovint presenta multitud de variables és una de les capacitats idiosincràtiques a l’arquitecte, que en un món cada cop més interconnectat i complex posen de relleu la importància de l’arquitecte com a professional polivalent
No hem d’oblidar, però, la funció principal dels arquitectes, que és aquella de projectar, construir, preservar i millorar la bona arquitectura. És molt important que l’arquitecte sigui capaç de valorar i interpretar el llegat cultural del que disposem, i a l’hora, proposar noves solucions per als reptes que ens depara el futur.